Vull un Nadal Martha Stewart

Barroc, fastuós, obscè

Tothom qui em coneix sap que soc pesadíssima amb el Nadal. M’encanta i, a més, no me n’amago: dono la turra fort amb les decoracions, faig el compte enrere per a les estrenes de Netflix i avorreixo Senyor Marit amb visites setmanals al garden de l’illa que es converteix en el paradís de les Martha Stewart eivissenques durant l’època més festiva i gloriosa de l’any.

Inesperadament -o no-, des de fa uns anys tinc un aliat a casa, i és que sembla que el meu fill també ha nascut amb l’esperit nadalenc corrent per les seves venes. Escac i mat, Senyor Marit! Ho porta bé, eh? Amb resignació, però bé. Sembla mentida que sigui tan anglès per a unes coses i tan poc per a unes altres. En fi, la vida.