Tothom menja el mateix

I és una terrible notícia per a la salut, la biodiversitat del planeta i el patrimoni gastronòmic de totes les cultures que habiten la Terra.

Dan Saladino explica en el seu llibre Comer hasta la extinción (Col and col), que “l'homogeneïtat es va apoderant d’aspectes de la nostra vida”, i afirma “a Londres, Los Angeles o Lima, i a més en el mateix dia, es consumeix sushi, curri o McDonald’s; alvocat, plàtan o mango; es beu Coca-Cola, Budweiser o variades marques d’aigua mineral. L’oferta sembla diversa fins que ens adonem que es tracta d’un mateix tipus de diversitat que s’estén pel globus a un idèntic ritme. Els habitants del planeta compren i consumeixen cada vegada més els mateixos productes”.

Recordo que fa uns dos anys aproximadament li vaig preguntar a sa güela si, de petita, menjava bròquil, una verdura que el dia d'avui sabem que té un munt de propietats i que, actualment, forma part de la nostra dieta. I sabeu què? No havia sentit parlar del bròquil fins farà aproximadament uns quinze anys. A Eivissa no se n’havia cultivat mai tot i que ara gairebé totes les finques de l’illa en produeixen. Tampoc havia vist mai un iogurt fins que -segons paraules seves- ja era una dona casada.