Per què estimo la massa mare?
I tu, aviat, també.
El nom ja em sembla fabulós. Una massa que és la mare de totes les masses. Una pasterada de llevats i bacteris alimentats únicament d'aigua i farina.
Simple, però indispensable.
La mare que dona vida, la mare que nodreix, la mare que cuida.
I que també necessita ser cuidada, encara que resulti una mica paradoxal. Potser no necessiten ser cuidades també les mares del regne animal?
Em vaig iniciar en el món de la massa mare farà uns 7 anys aproximadament. Un amic de la família em va regalar un pot de vidre reciclat amb una cullerada de massa mare dins. Em va explicar com mantenir-la amb vida i, amb suma cura, la vaig portar amb cotxe fins a casa com si sortís de l'hospital amb un nounat.